Mort de fred

Aquell fred es ficava pels peus. Lentament, anava pujant per les extremitats fins a estendre's per tot el cos. Per tots els ossos. Embriagant-me en una densa boira que  ennuvolava el meu judici. Poc a poc, vaig fonent-me en un mar de silencis. De mirades cap a l'horitzó. D'una freda desconfiança cap a l'altre. Avui torna a ploure. Farà més fred. El que sempre sembla fer a la ciutat on el postmodernisme ha convertit les relacions humanes en una egoista cursa cap a la deshumanització interpersonal.

CASTELLANO: Ese frío entraba por los pies. Lentamente, subía por las extremidades hasta extenderse por todo el cuerpo. Por todos los huesos. Embriagándome en una densa niebla que me nublaba el juicio. Poco a poco, me voy fundiendo en un mar de silencios. De miradas perdidas en el horizonte. De una fría desconfianza hacia el otro. Hoy vuelve a llover. Hará más frío. El que siempre parece hacer en la ciudad donde el posmodernismo convirtió las relaciones humanas en una carrera egoísta hacia la deshumanización interpersonal.

12 moments d'un altre any que s'acaba... (3)

SETEMBRE: Després de sofrir un aterratge d'emergència a Mèxic, per dir-ho així, vaig començar a degustar l'èpica nightlife de la ciutat on el més inversemblant pot succeir. En un d'aquests encontres en la tercera fase, vaig aterrar amb la gran Rosa i el gran Elvis a una cantina del centre de la ciutat. I és clar, sota el seu nom pretesament innocent ('La Resurrección' es deia l'antro en qüestió), s'amaga una cantina habitada per senyores de la vida d'epòques pretèrites, personatges memorables, i cubates carregadots al mòdic preu de 1,30 euros. L'espectacle va resultar ser tan exitós que vam repetir la distinguida visita en més ocasions, arribant fins al zènit de les cantines mexicanes, la '3 naciones' La zona quedaria batejada després (amb tot mereixement) com 'El Triángulo de las Cantinas'. Sensacional.

SEPTIEMBRE: Tras sufrir un aterrizaje de emergencia en México, por decirlo así, empezé a degustar la épica vida nocturna de la ciudad donde lo más impensable es posible. En uno de estos encuentros en la tercera fase, aterricé con Rosa y Elvis en una cantina del centro del defectuoso. Claro, bajo su nombre pretendidamente inocente ('La Resurrección'), se esconde una cantina habitada por señoras de la vida de épocas pretéritas, personajes memorables, y cubas cargadas de alcol por el módico precio de 25 pesos, unos 1,30 euros. El espectáculo fue tan exitoso que repetimos visita en más ocasiones, llegando hasta el zenit de las cantinas, la llamada '3 naciones'. La zona se bautizó, con todo merecimiento, como el 'Triángulo de las Cantinas'. Sensacional.

  

OCTUBRE: La tardor va començar especialment caldejada a Mèxic degut a la incompetència sense límits del seu govern. No content amb la deriva neoliberal que està enviant a la misèria a la meitat de la població asteca, el president Felipe Calderón (abreviat amb gran encert pels seus detractors com a FeCal) va decidir tancar manu militari les instal·lacions de la companyia estatal 'Luz, Fuerza y Centro', que subministrava electricitat a la part central i més poblada del país. No per casualitat, ja que el seu sindicat, el Sindicato Mexicano de Electricistas (SME), s'havia mostrat especialment crític amb el govern Calderón. Doncs apa, 45.000 treballadors al carrer i aquí no ha passat res. Alguns asseguren que en l'any del bicentenari de la independència i del centenari de la Revolució Mexicana en passarà alguna de grossa... restarem atents!

OCTUBRE: El otoño comenzó especialmente caldeado en México debido a la incompetencia sin límites de su gobierno. No contento con la deriva neoliberal que está enviando a la miseria a la mitad de la población azteca, el presidente FeCal decidió cerrar manu militari las instalaciones de la paraestatal LFC, empresa que subministaba elecricidad a la parte central y más poblada del país. No por casualidad, ya que su sindicato, el SME, se había mostrado muy crítico con el gobierno panista. Pues venga, 45.000 trabajadores a la calle y aquí no pasa nada. Algunos dicen que en el año del bicentenario de la independencia y del centenario de la Revolución pasará algo grande,... lo seguiremos con atención!

 

 NOVEMBRE: Desconec si existeix aquell paradís que algunes religions monoteistes predicaven cínicament. No tinc ni idea de com és per vosaltres aquest lloc tan idealista i subjectiu. El que puc dir-vos és que els dies que vaig passar a les exuberants platges  de la Rivera Maia i al magnífic jaciment arqueològic de Tikal van fer-me tocar el paradís terrenal. Platges d'aigua turquesa, repletes de coralls i d'una vida marina admirable, vénen a la meva memòria tot endolçant-me l'horitzó blau. I aquell oceà verd d'arbres frondosos i de vida salvatge em transporta fins al més gran dels cels que mai hagi pogut tocar amb la meva innocent mirada. El Carib, Yucatán; la selva de la regió del Petén. El paradís interminable.

NOVIEMBRE: Ignoro si existe ese paraíso que algunas religiones monoteistas predican cínicamente. No tengo ni idea de como es para ustedes ese sitio tan idealista e irreal. Lo que puedo decirles es que los días que pasé en las exhuberantes playas de la Riviera Maya y en las ruinas de Tikal me hicieron tocar el paraíso tenal. Playas de agua turquesa repletos de corales y de una magnífica vida marina, vienen a mi memoria endulzandóme un horizonte de suaves tonos azulados. Y ese océano verde de árboles frondosos y de vida salvaje me transporta hacia el más grande de los cielos que nunca haya tocado con mi inocente mirada. El Caribe, Yucatán; la selva de la región del Petén. El paraíso interminable.

DESEMBRE: El desembre esgota els darrers dies d'un any que mica en mica es va fonent. Les fulles caigudes dels arbres i les provocadores llums de nadal anuncien l'arribada de la temporada de febre consumista. I així quasi sense adonar-se'n arriba el Nadal. Dinars en família, batalletes perdudes en la rutina de setmanes despullades en l'oblit, brindis tot desitjant que la salut no ens falli mai. Així van passant uns dies tenyits d'una tendra hipocresia folrada amb il·lusions materials i amb creences celestials. Si deixeu que em quedi amb algun plaer terrenal, aquestos dies us recordaré sempre el mateix: Gambes.

DICIEMBRE: Diciembre agota los últimos días de un año que poco a poco se va fundiendo. Las hojas caídas de los árboles y las provocadoras luces de navidad anuncian la llegada de semanas de fiebre consumista. Y así, sin darnos cuenta, llega la Navidad. Comidas familiares, pláticas perdidas en la rutina de semanas desnudas en el olvido, brindis (salud, salud, salud!) que recuerdan que lo más chido será que nunca nos falte salud. Así van pasando unos días teñidos de una tierna hipocresia donde se mezclan ilusiones materiales y creencias celestiales. Si permiten que me quede con algun placer terrenal, esos días siempre les recordaré lo mismo: Camarones!

12 moments d'un altre any que s'acaba... (2)

ABRIL: L'adveniment de la primavera va portar-nos fins a les terres del sud. Granada eterna, ciutat que recorda als contes de les mil i una nits. Els seus carrerons empedrats que s'enfilen talment fins als dominis d'Al·là. Les interminables rutes de bar en bar a la recerca de la millor tapa. Les majestuoses vistes de l'Albayzín i de l'Alhambra. Imponent Alhambra, palau de palaus. No oblidis que sempre que tanco els ulls i et recordo mai deixo de resseguir els teus mosaics de llegenda, les teves estances beneïdes pels déus, els teus jardins extrets d'una antiga rondalla grega. Granada, sempre eterna.

ABRIL: La llegada de la primavera nos trasladó hasta el sur del Estado español. Granada eterna, ciudad que recuerda a los cuentos de las mil y una noches. Sus callejuelas adoquinadas que parecen escalar hasta los dominios de Alá. Sus interminables rutas de bar en bar buscando la mejor tapa (botana). Las espléndidas vistas del barrio moro del  Albayzín y de la Alhambra. Imponente Alhambra, palacio de palacios. No olvides que siempre que cierro los ojos y te recuerdo nunca dejo de reseguir tus mosaicos de leyenda, tus estancias bendecidas por los dioses, tus jardines extraídos de una antigua tragedia griega. Granada, siempre eterna.

MAIG: Pel maig cada dia un raig, diuen els catalans. I efectivament, si per alguna cosa passarà a la història aquest maig de 2009 serà per la sublim poesia que va escriure el club que porto al cor, el Barça. Amb la precisió del millor dels rellotgers, i amb la sinfonia que només els més grans compositors poden elaborar, el Barça va il·luminar-nos durant aquest mes amb una multitud de rajos que ens van deixar embadalits. 2-6 al Bernabéu, el golàs de Don Andrés a Stamford Bridge a les acaballes de la semifinal de Champions, la Copa davant l'Athletic, la Lliga, la final de Roma. Un mes irrepetible: el maig del triplet.

MAYO: 'En mayo cada dia un rayo', dicen los catalanes. Y en efecto, si por algo pasará a la historia ese mayo de 2009 será por la sublime poesía que escribió el club de mis amores, el Barça. Con la precisión del mejor de los relojeros, y con la sinfonía que sólo pueden elaborar los más grandes compositores, el Barça nos iluminó ese mes con una sucesión de rayos que nos dejaron maravillados. 2-6 en el Bernabéu, golazo de Don Andrés Iniesta para eliminar al Chelsea, la Copa contra el Athletic, la Liga, la final de Roma. Un mes irrepetible: el mayo del triplete.

JUNY: Amb l'arribada de l'estiu arriba la calor. Els dies s'allarguen fins a un horitzó de suor, places abarrotades per una joventut amb ganes de gresca, i festes. Moltes festes. Si entre totes n'hem de triar una, no hi ha dubte que la sentimentalment més completa és La Patum de Berga. Una manifestació extraordinària de cultura popular, arrelament a la terra i compromís nacional, que des de fa innombrables junys converteix la plaḉa major de Berga en un bullici d'emocions i tendra alegria. Un espectacle que engrandeix aqueixes gents. El seu poble, el seu pais; la nostra nació.

JUNIO: Con la llegada del verano llega el calor. Los días se alargan hasta un horizonte de sudor, plazas y calles repletas de jóvenes con ganas de fiesta, y fiestas. Muchas fiestas. Si hubiera que escoger una entre todas, no hay duda que la más sentimentalmente completa es 'La Patum' de Berga. Una manifestación extraordinaria de cultura popular, arraigo a la tierra y compromiso nacional, que desde hace muchísisimos años convierte la plaza mayor de Berga en un bullicio de emociones y tierna alegría. Un espectáculo que engrandece a las gentes que allí viven. Su pueblo, su pais; nuestra nación.

JULIOL: A finals de juliol un esdeveniment quasi invisible per la gent del principat omple de vida per un cap de setmana els pobles d'una de les comarques amb més personalitat però alhora més oblidades dels Països Catalans, Els Ports. Diuen que des d'Ares del Maestrat el rei Jaume I va iniciar la conquesta de València i de les Illes Balears en el llunyà segle XIII. Des de fa 30 anys diuen també que qui s'acosta als Ports descobreix una de les festes més populars i antany reivindicatives de la cultura catalana. En els nostres dies no sé si això és del tot cert. El que és segur és que només vivint l'Aplec podreu saber què s'amaga rere aquells ports que condueixen a una inhòspita i tranquil·la regió dels país.

JULIO: A finales de julio un acontecimiento casi invisible para la gente de Catalunya llena de vida por un fin de semana los pueblos de una de las zonas con más personalidad pero a la vez más olvidadas de los Países Catalanes, Els Ports. Dicen que desde Ares del Maestre el rei Jaime I inició la conquista de Valencia i de las Islas Baleares en el lejano siglo XIII, Desde hace 30 años también dicen que quien se acerca a Els Ports descubre una de las fiestas más populares y antaño reivindicativas de la cultura catalana. En nuestros días no sé si eso sea del todo cierto. Lo que es seguro es que sólo viviendo el Aplec dels Ports podréis conocer lo que se esconde tras esos puertos de montaña que conducen a una inhospita y tranquila región del pais.

AGOST: Si hi ha un mes de vacances per excel·lència, conegut melancòlicament com l'estiueig, aquest és l'agost. Qui  no recorda les nits d'estiu al carrer, cantant dolçes rondalles o estirat al balcó mirant l'estrellada nit que tants somnis despertà dins nostre? O aquells dies despullats per un sol abrasiu, calor que intentàvem torejar amb llargues becaines en qualsevol ombra? O aquelles tardes  al poble de pa amb oli i sucre, pantalons curts i de genolls pelats?

Potser és cert que aquest romanticisme de quan érem infants queda ja una mica lluny, però la veritat és que per mi l'agost sempre serà l'agost. I si a sobre tens la sort de poder viatjar, el plaer és encara més gran. Aquest cop vaig arribar fins a Castella La  Vieja: la dels heroics comuneros, la dels interminables camps de blat, la de les canyes i tapes a preu de saldo, la dels carrers medievals en els que encara ressonen les trapelleries dels personatges més estimats de la literatura castellana del Siglo de Oro. De la imperial Madrid, capital del reino, a la noble Segovia, ciutat que et dóna la benvinguda a través d'un aqüeducte romà del segle I. L'estiueig. Sempre t'esperaré!

AGOSTO: Si existe un mes de vacaciones por excelencia, conocido melancólicamente como el veraneo, este es sin duda agosto. ¿Quien no recuerda esas noches de verano en la calle, cantando dulces rondallas o estirado en el balcón contemplando las estrellas que tantos sueños nos hicieron despertar? ¿O esos días de calor insoportable que intentábamos torear con largas siestas en la sombra? ¿O esas tardes de pan, aceite y azúcar (merienda típica de mi niñez), pantalones cortos y rodillas peladas? 

Cierto es que ese romanticismo que teníamos en nuestra niñez ya quedó atrás, pero la neta es que para mí agosto siempre será agosto. Si encima tienes la suerte de poder viajar, el placer es aún mayor. Esta vez llegué hasta Castilla La Vieja: la de heroicos luchadores comuneros, de los interminables campos de trigo, de las chelas y botanas casi regaladas, de las calles medievales en las que aún resuenan las fechorías de los personajes más queridos de la literatura castellana del Siglo de Oro. De la imperial Madrid, capital del reino, a la noble Segovia, ciudad que te recibe con un impresionante acueducto romano levantado hace 2.000 años. El veraneo, como lo quiero!