dimecres, 23 de setembre del 2009

Cercant entre somnis


La tènue llum que il·lumina el menjador dóna un aire més reflexiu a l'ambient. Davant meu, una dolça veu acompanya el meu viatge cap a l'infinit. Els senzills i tendres acords de guitarra fan volar la meva imaginació cap a un món sense preocupacions. Aquell indret no coneix les guerres, ni la fam, ni l'egoisme i la falta de valors humans de moltes persones.

La bella simfonia m'arrossega cap a un lloc on el vaivé de les onades es fon amb el cel despullat creant una atmosfera indescriptible. Busco en la memòria un paradís com aquell. Qui no s'ha imaginat algun cop trobar-se en una platja deserta, a la llum de la lluna, escoltant una tendra melodia, que acompanyada d'una veu celestial convida a oblidar-se de tot? Podem oblidar-nos de tot? De les nostres angoixes, les nostres inquietuds, les nostres pors, la nostra rutinària rutina? O podem ser un jo valent, desacomplexat, i amb una autocontrol emocional que ens permeti afrontar les situacions amb una racionalitat humana?

Oblidar? Deixar que les coses per les que lluitem es fonguin en segons cap al no res. Afrontar. Cercar. Trobar. Aquesta és la simfonia que em guia cap al meu paradís celestial.