dilluns, 9 de novembre del 2009

Mirant al cel


Resulta que viatjo al Carib mexicà a la recerca del paradís terrenal. Platges de sorra blanca, aigües turqueses, solet i humitat a dojo,... i què em trobo: una tempesta tropical. Ida li diuen. Ningú sap quina cara fa, però tothom la segueix. Diuen que està a punt d'arribar a les rodalies de la costa caribenya de Mèxic. Les autoritats i els mitjans de comunicació adverteixen a la població. Cal estar alerta. Les embarcacions retirades dels ports, els militars preparats per si de cas, els refugis anticiclons a punt, els supermercats amb reserves extres per sobreviure a un hipotètic desastre. Com quasibé sempre, molt soroll per no res.

Però a tot això, aquí el que de veritat es fot és el que ve uns dies a disfrutar de sol i platja. De sol, no gens. Però, de platja... què carai, me la sua la pluja i el temporal. Que es posa a ploure, doncs al mal temps bona cara. Amb les ulleres borroses per la humitat, un es despulla al mig de la sorra, es canvia, agafa les ulleres de buceig i zas!, cap a l'aigua. Dins del mar, adéu pluja i adéu temporal. En la profunditat d'aquestes aigües, un inmens i celestial espectacle és a punt d'engegar. Coralls que van-i-vénen al ritme de la tènue brisa submarina, peixets d'impossibles tons vius i llampants, estrelles de mar que es descobreixen sota les roques, i fins i tot tortugues(!!!) navegant en la inmensitat subaquàtica, deixen sense respiració a un servidor. Plogui, troni, o nevi, que ningú m'arrabassi aquest món meravellós que s'amaga sota unes aigües de color turquesa i de llegenda bucanera. Llarga vida al Carib!

Léeme en castellano...

Resulta que me chingo un viaje hasta el Caribe buscando el paraíso terrenal. Playas de arena blanca, aguas turquesas, sol y humedad a raudales,... y que me encuentro: una tormenta tropical. Le llaman Ida. Nadie sabe qué cara tiene, pero tod@s la siguen. Dicen que está a punto de llegar a las postimetrias de la costa caribeña de México. Las autoridades y los mass media advierten a la población. Hay que estar alerta. Las embarcaciones son retiradas de los puerto, los militares se preparan por si acaso, los refugios antihuracanes están a punto, el Wal Mart se llena de alimentos por si las moscas. Como casi siempre, mucho ruido y pocas nueces.

A mi todo este teatro me vale madre, más si cabe cuando uno viene a disfrutar de sol y playa. De sol, nada. Pero de playa, que carajo, me vale madres la lluvia y el temporal. Que llueve sin cesar, al mal tiempo buena cara. Con las gafas humedecidas por el mal tiempo que no dejan ver nada, uno se desnuda enmedio de la playa, se cambia, agarra las gafas de snorkel y al agua patos!!! Dentro del agua se acabó el temporal y la lluvia. En la profundidad de estas aguas, un inmenso y celestial espectáculo está a punto de dar comienzo. Corales que vienen y van al ritmo de la tenue brisa submarina, pececitos de imposibles tono vivos y eléctricos, estrellas de mar que se descubren debajo las rocas, i hasta tortugas que navegan en la inmensidad subaquática, dejan sin respiración a un servidor. Llueva, truene, o nieve, a mi que nadie me quite este mundo maravilloso que se esconde bajo una aguas de color turquesa y leyenda bucanera. Larga vida al mar Caribe!

1 comentari:

DrAlmo ha dit...

ya salam! des de les profunditats del carib a les proximitats del mar roig.....deixo constància de la visita, xingue güebon......