dijous, 10 de juny del 2010

Amb el cor encongit

Silenci, xiuxiueja la gent. Poc a poc, el frisós públic que omple la plaça de Sant Pere de Berga es desfà en un silenci expectant. Al bell mig de la plaça, l'Àliga s'obre pas entre la multitud. Es col·loca ben visible. Alça el cap. Només una tènue remor trenca la solemnitat de l'instant. Silenci. Els músics són a punt per fer ballar la bèstia. Després vindrà l'explosió. Rauxa. Bogeria. Així és la Patum. La de les emocions contingudes. La de la passió col·lectiva. La de la explosió de felicitat. La festa de les festes.

1 comentari:

elscliks ha dit...

No has pogut aguantar eh!
Queda només una any. Un any per tornar a l'infern majestuós i col·lectiu.
Un petó amic