diumenge, 10 de gener del 2010

12 moments d'un altre any que s'acaba... (3)

SETEMBRE: Després de sofrir un aterratge d'emergència a Mèxic, per dir-ho així, vaig començar a degustar l'èpica nightlife de la ciutat on el més inversemblant pot succeir. En un d'aquests encontres en la tercera fase, vaig aterrar amb la gran Rosa i el gran Elvis a una cantina del centre de la ciutat. I és clar, sota el seu nom pretesament innocent ('La Resurrección' es deia l'antro en qüestió), s'amaga una cantina habitada per senyores de la vida d'epòques pretèrites, personatges memorables, i cubates carregadots al mòdic preu de 1,30 euros. L'espectacle va resultar ser tan exitós que vam repetir la distinguida visita en més ocasions, arribant fins al zènit de les cantines mexicanes, la '3 naciones' La zona quedaria batejada després (amb tot mereixement) com 'El Triángulo de las Cantinas'. Sensacional.
SEPTIEMBRE: Tras sufrir un aterrizaje de emergencia en México, por decirlo así, empezé a degustar la épica vida nocturna de la ciudad donde lo más impensable es posible. En uno de estos encuentros en la tercera fase, aterricé con Rosa y Elvis en una cantina del centro del defectuoso. Claro, bajo su nombre pretendidamente inocente ('La Resurrección'), se esconde una cantina habitada por señoras de la vida de épocas pretéritas, personajes memorables, y cubas cargadas de alcol por el módico precio de 25 pesos, unos 1,30 euros. El espectáculo fue tan exitoso que repetimos visita en más ocasiones, llegando hasta el zenit de las cantinas, la llamada '3 naciones'. La zona se bautizó, con todo merecimiento, como el 'Triángulo de las Cantinas'. Sensacional.

  

OCTUBRE: La tardor va començar especialment caldejada a Mèxic degut a la incompetència sense límits del seu govern. No content amb la deriva neoliberal que està enviant a la misèria a la meitat de la població asteca, el president Felipe Calderón (abreviat amb gran encert pels seus detractors com a FeCal) va decidir tancar manu militari les instal·lacions de la companyia estatal 'Luz, Fuerza y Centro', que subministrava electricitat a la part central i més poblada del país. No per casualitat, ja que el seu sindicat, el Sindicato Mexicano de Electricistas (SME), s'havia mostrat especialment crític amb el govern Calderón. Doncs apa, 45.000 treballadors al carrer i aquí no ha passat res. Alguns asseguren que en l'any del bicentenari de la independència i del centenari de la Revolució Mexicana en passarà alguna de grossa... restarem atents!
OCTUBRE: El otoño comenzó especialmente caldeado en México debido a la incompetencia sin límites de su gobierno. No contento con la deriva neoliberal que está enviando a la miseria a la mitad de la población azteca, el presidente FeCal decidió cerrar manu militari las instalaciones de la paraestatal LFC, empresa que subministaba elecricidad a la parte central y más poblada del país. No por casualidad, ya que su sindicato, el SME, se había mostrado muy crítico con el gobierno panista. Pues venga, 45.000 trabajadores a la calle y aquí no pasa nada. Algunos dicen que en el año del bicentenario de la independencia y del centenario de la Revolución pasará algo grande,... lo seguiremos con atención!

 

 NOVEMBRE: Desconec si existeix aquell paradís que algunes religions monoteistes predicaven cínicament. No tinc ni idea de com és per vosaltres aquest lloc tan idealista i subjectiu. El que puc dir-vos és que els dies que vaig passar a les exuberants platges  de la Rivera Maia i al magnífic jaciment arqueològic de Tikal van fer-me tocar el paradís terrenal. Platges d'aigua turquesa, repletes de coralls i d'una vida marina admirable, vénen a la meva memòria tot endolçant-me l'horitzó blau. I aquell oceà verd d'arbres frondosos i de vida salvatge em transporta fins al més gran dels cels que mai hagi pogut tocar amb la meva innocent mirada. El Carib, Yucatán; la selva de la regió del Petén. El paradís interminable.
NOVIEMBRE: Ignoro si existe ese paraíso que algunas religiones monoteistas predican cínicamente. No tengo ni idea de como es para ustedes ese sitio tan idealista e irreal. Lo que puedo decirles es que los días que pasé en las exhuberantes playas de la Riviera Maya y en las ruinas de Tikal me hicieron tocar el paraíso tenal. Playas de agua turquesa repletos de corales y de una magnífica vida marina, vienen a mi memoria endulzandóme un horizonte de suaves tonos azulados. Y ese océano verde de árboles frondosos y de vida salvaje me transporta hacia el más grande de los cielos que nunca haya tocado con mi inocente mirada. El Caribe, Yucatán; la selva de la región del Petén. El paraíso interminable.



DESEMBRE: El desembre esgota els darrers dies d'un any que mica en mica es va fonent. Les fulles caigudes dels arbres i les provocadores llums de nadal anuncien l'arribada de la temporada de febre consumista. I així quasi sense adonar-se'n arriba el Nadal. Dinars en família, batalletes perdudes en la rutina de setmanes despullades en l'oblit, brindis tot desitjant que la salut no ens falli mai. Així van passant uns dies tenyits d'una tendra hipocresia folrada amb il·lusions materials i amb creences celestials. Si deixeu que em quedi amb algun plaer terrenal, aquestos dies us recordaré sempre el mateix: Gambes.
DICIEMBRE: Diciembre agota los últimos días de un año que poco a poco se va fundiendo. Las hojas caídas de los árboles y las provocadoras luces de navidad anuncian la llegada de semanas de fiebre consumista. Y así, sin darnos cuenta, llega la Navidad. Comidas familiares, pláticas perdidas en la rutina de semanas desnudas en el olvido, brindis (salud, salud, salud!) que recuerdan que lo más chido será que nunca nos falte salud. Así van pasando unos días teñidos de una tierna hipocresia donde se mezclan ilusiones materiales y creencias celestiales. Si permiten que me quede con algun placer terrenal, esos días siempre les recordaré lo mismo: Camarones!