ABRIL: L'adveniment de la primavera va portar-nos fins a les terres del sud. Granada eterna, ciutat que recorda als contes de les mil i una nits. Els seus carrerons empedrats que s'enfilen talment fins als dominis d'Al·là. Les interminables rutes de bar en bar a la recerca de la millor tapa. Les majestuoses vistes de l'Albayzín i de l'Alhambra. Imponent Alhambra, palau de palaus. No oblidis que sempre que tanco els ulls i et recordo mai deixo de resseguir els teus mosaics de llegenda, les teves estances beneïdes pels déus, els teus jardins extrets d'una antiga rondalla grega. Granada, sempre eterna.
ABRIL: La llegada de la primavera nos trasladó hasta el sur del Estado español. Granada eterna, ciudad que recuerda a los cuentos de las mil y una noches. Sus callejuelas adoquinadas que parecen escalar hasta los dominios de Alá. Sus interminables rutas de bar en bar buscando la mejor tapa (botana). Las espléndidas vistas del barrio moro del Albayzín y de la Alhambra. Imponente Alhambra, palacio de palacios. No olvides que siempre que cierro los ojos y te recuerdo nunca dejo de reseguir tus mosaicos de leyenda, tus estancias bendecidas por los dioses, tus jardines extraídos de una antigua tragedia griega. Granada, siempre eterna.
MAIG: Pel maig cada dia un raig, diuen els catalans. I efectivament, si per alguna cosa passarà a la història aquest maig de 2009 serà per la sublim poesia que va escriure el club que porto al cor, el Barça. Amb la precisió del millor dels rellotgers, i amb la sinfonia que només els més grans compositors poden elaborar, el Barça va il·luminar-nos durant aquest mes amb una multitud de rajos que ens van deixar embadalits. 2-6 al Bernabéu, el golàs de Don Andrés a Stamford Bridge a les acaballes de la semifinal de Champions, la Copa davant l'Athletic, la Lliga, la final de Roma. Un mes irrepetible: el maig del triplet.
MAYO: 'En mayo cada dia un rayo', dicen los catalanes. Y en efecto, si por algo pasará a la historia ese mayo de 2009 será por la sublime poesía que escribió el club de mis amores, el Barça. Con la precisión del mejor de los relojeros, y con la sinfonía que sólo pueden elaborar los más grandes compositores, el Barça nos iluminó ese mes con una sucesión de rayos que nos dejaron maravillados. 2-6 en el Bernabéu, golazo de Don Andrés Iniesta para eliminar al Chelsea, la Copa contra el Athletic, la Liga, la final de Roma. Un mes irrepetible: el mayo del triplete.
JUNY: Amb l'arribada de l'estiu arriba la calor. Els dies s'allarguen fins a un horitzó de suor, places abarrotades per una joventut amb ganes de gresca, i festes. Moltes festes. Si entre totes n'hem de triar una, no hi ha dubte que la sentimentalment més completa és La Patum de Berga. Una manifestació extraordinària de cultura popular, arrelament a la terra i compromís nacional, que des de fa innombrables junys converteix la plaḉa major de Berga en un bullici d'emocions i tendra alegria. Un espectacle que engrandeix aqueixes gents. El seu poble, el seu pais; la nostra nació.
JUNIO: Con la llegada del verano llega el calor. Los días se alargan hasta un horizonte de sudor, plazas y calles repletas de jóvenes con ganas de fiesta, y fiestas. Muchas fiestas. Si hubiera que escoger una entre todas, no hay duda que la más sentimentalmente completa es 'La Patum' de Berga. Una manifestación extraordinaria de cultura popular, arraigo a la tierra y compromiso nacional, que desde hace muchísisimos años convierte la plaza mayor de Berga en un bullicio de emociones y tierna alegría. Un espectáculo que engrandece a las gentes que allí viven. Su pueblo, su pais; nuestra nación.
JULIOL: A finals de juliol un esdeveniment quasi invisible per la gent del principat omple de vida per un cap de setmana els pobles d'una de les comarques amb més personalitat però alhora més oblidades dels Països Catalans, Els Ports. Diuen que des d'Ares del Maestrat el rei Jaume I va iniciar la conquesta de València i de les Illes Balears en el llunyà segle XIII. Des de fa 30 anys diuen també que qui s'acosta als Ports descobreix una de les festes més populars i antany reivindicatives de la cultura catalana. En els nostres dies no sé si això és del tot cert. El que és segur és que només vivint l'Aplec podreu saber què s'amaga rere aquells ports que condueixen a una inhòspita i tranquil·la regió dels país.
JULIO: A finales de julio un acontecimiento casi invisible para la gente de Catalunya llena de vida por un fin de semana los pueblos de una de las zonas con más personalidad pero a la vez más olvidadas de los Países Catalanes, Els Ports. Dicen que desde Ares del Maestre el rei Jaime I inició la conquista de Valencia i de las Islas Baleares en el lejano siglo XIII, Desde hace 30 años también dicen que quien se acerca a Els Ports descubre una de las fiestas más populares y antaño reivindicativas de la cultura catalana. En nuestros días no sé si eso sea del todo cierto. Lo que es seguro es que sólo viviendo el Aplec dels Ports podréis conocer lo que se esconde tras esos puertos de montaña que conducen a una inhospita y tranquila región del pais.
AGOST: Si hi ha un mes de vacances per excel·lència, conegut melancòlicament com l'estiueig, aquest és l'agost. Qui no recorda les nits d'estiu al carrer, cantant dolçes rondalles o estirat al balcó mirant l'estrellada nit que tants somnis despertà dins nostre? O aquells dies despullats per un sol abrasiu, calor que intentàvem torejar amb llargues becaines en qualsevol ombra? O aquelles tardes al poble de pa amb oli i sucre, pantalons curts i de genolls pelats?
Potser és cert que aquest romanticisme de quan érem infants queda ja una mica lluny, però la veritat és que per mi l'agost sempre serà l'agost. I si a sobre tens la sort de poder viatjar, el plaer és encara més gran. Aquest cop vaig arribar fins a Castella La Vieja: la dels heroics comuneros, la dels interminables camps de blat, la de les canyes i tapes a preu de saldo, la dels carrers medievals en els que encara ressonen les trapelleries dels personatges més estimats de la literatura castellana del Siglo de Oro. De la imperial Madrid, capital del reino, a la noble Segovia, ciutat que et dóna la benvinguda a través d'un aqüeducte romà del segle I. L'estiueig. Sempre t'esperaré!
AGOSTO: Si existe un mes de vacaciones por excelencia, conocido melancólicamente como el veraneo, este es sin duda agosto. ¿Quien no recuerda esas noches de verano en la calle, cantando dulces rondallas o estirado en el balcón contemplando las estrellas que tantos sueños nos hicieron despertar? ¿O esos días de calor insoportable que intentábamos torear con largas siestas en la sombra? ¿O esas tardes de pan, aceite y azúcar (merienda típica de mi niñez), pantalones cortos y rodillas peladas?
Cierto es que ese romanticismo que teníamos en nuestra niñez ya quedó atrás, pero la neta es que para mí agosto siempre será agosto. Si encima tienes la suerte de poder viajar, el placer es aún mayor. Esta vez llegué hasta Castilla La Vieja: la de heroicos luchadores comuneros, de los interminables campos de trigo, de las chelas y botanas casi regaladas, de las calles medievales en las que aún resuenan las fechorías de los personajes más queridos de la literatura castellana del Siglo de Oro. De la imperial Madrid, capital del reino, a la noble Segovia, ciudad que te recibe con un impresionante acueducto romano levantado hace 2.000 años. El veraneo, como lo quiero!
