dissabte, 26 de setembre de 2009

Pero esto que es!

És força indignant arribar a l'extraordinari Museu d'Antropologia de la Ciutat de Mèxic amb la intenció de visitar la Fira del Llibre d'Antropologia i Història, que se celebra aquests dies amb Catalunya com a cultura convidada, i trobar-se aquest llibre exposat. Però què és això! Després de tres hores remenant llibres d'editorials tant destacades a Mèxic com el Fondo de Cultura Económica, la UNAM, la INAH, resulta que arribem a la Editorial Base i ens trobem amb el llibre d'un 'pájaru' anomenat Josep Maria Minguella.

Pels qui no el coneguin, aquest personatge era un d'aquells agents FIFA que es dedicava a cobrar sucoses comissions pels traspassos de jugadors de futbol d'elit. Sí sí, així de senzill feia caixa el senyor Minguella. Entre puro i puro, entre partideta i partideta al dòmino, va decidir presentar-se a les eleccions a la presidència del FC Barcelona fa ja uns anys. El seu evident fracàs no el va apartar, tanmateix, de l'escena pública, i gràcies a la seva privilegiada posició en el 'mundillo' futbolero, ha seguit participant a les tertúlies de nombrosos programes de futbol , tat a la ràdio com a la televisió. La seva animadversió per la gestió de Laporta és manifesta, el que no pot estranyar a ningú si tenim en compte les seves evidents limitacions com a alguna cosa més que vividor.

Ara que ja coneixeu el personatge, espero que us feu càrrec del meu enuig després de trobar-me aquest llibre ja no només a l'estand de l'editorial que va publicar-lo, sinó, i això és el més greu, a l'exposició dedicada a llibres escrits en català i relacionats sobretot amb la història i l'antropologia. Entre antics exemplars d'obres mestres de l'Institut d'Estudis Catalans, d'escriptors prolífics en les lletres catalanes, de grans llibres dedicats amb cos i ànima a reconstruir la nostra història com a país, s'hi troben les memòries d'en Minguella! Rídicul però cert. Veure per creure.

1 comentari:

Killing me sofli ha dit...

Cariño, me siento tan herida, mucho hablar de la ciudad, de sus curiosidades y ni un mínimo espacio para mí ni para la tercera soltera de oro. Como sigas así, te pido el divorcio por abandono de las obligaciones conyugales...