Lliçons de periodisme

Els diaris mexicans, especialment La Jornada. regalen una titulars que ni els menys entesos en llenguatge periodístic serien capaços de reproduir. Obvien per complet la simple construcció S-V-P, per 'regalar' al lector un embarbussament infumable. Però la cosa ja no s'atura en l'abans mencionat rotatiu, sinó que llegint avui La Crónica m'he trobat aquesta perla. Sí nois sí, infumable!

I de nou, tacos!

Prometo que no trairé el pecat de la gula. Prometo que no em fotré com un rebacó. Prometo que vigilaré amb el menjar del carrer. Prometo que,... visca els tacos!

Aterrant...

Un ja es troba com a casa. No recordeu quan fèieu plàstica a primària o quan a les colònies d'estiu els tallers manuals us devoraven les belles tardes d'estiu? A l'aeroport internacional Benito Juárez de la Ciutat de Mèxic sembla que els agraden els treballs manuals. I sinó, fixeu-vos en les fletxetes dels indicadors. Ni a 4rt d'EGB tenien tanta (des)gràcia!

Ja hi som

L'arribada a Mèxic un any i escaig després no ha pogut ser més revival. Com ja succeí els dies del meu comiat, la capacitat etílica d'alguns mostros (la colla amb qui més em feia per allà) no ha variat gens. Tan se val que sigui tequila, o qualsevol altres brebatge, si l'ampolla està plena acabarà buidant-se. I si a les 8 del matí encara en queda, un traguet serà també una bona opció.

Un punt i a part mereix l'inefable Marco, l'entranyable personatge de caçadora pretèrita que segueix fent estralls amb la seva capacitat per reconvertir-se en un bebedor de luxe. A l'arribar a l'aeroport, el paio assegurava que ja no bebia massa. Diverses hores després, el bo d'ell s'acomiadà de casa al matí fotent un bon traguet de margarita, això és, tequila amb llimona. Veure per creure.

Nos vemos al rato.

Esta no es una despedida, sólo es un 'hasta luego'. De todos los paisajes que embellecen mis recuerdos y del mundo que he conocido desde crío. De todos esos momentos buenos que he vivido en estas tierras bañadas por el Mediterráneo y que esconden una historia fascinante. De tod@s es@s amig@s y compañer@s con los que comparto reflexiones, historias de amores y desamores,sueños, proyectos, pero sobretodo, relaciones humanas libres y momentos maravillosos. A tod@s ell@s, un abrazote y hasta prontito!

Aprovecho para anunciar un cambio en mi blog; por cuestiones de emigración temporal, de ahora en adelante se centrará en mis peripecias del otro lado del Atlántico. I com és obvi, estarà escrit en català. Benvingudes i benvinguts al racó del bageles! Prometo (si m'hi esforço i tinc temps, eh!) escriure un diari de viatge, no sé si em sortirà però prometo intentar-ho! Salut i força família!

Carretons, carretons, cursa de carretons!

Las Fiestas Alternativas de Sants tienen en la Cursa de Carretons uno de los momentos más álgidos de los festejos. Con el objetivo de ofrecer unos eventos populares, no comerciales y respetuosos con los demás (léase los festejos taurinos y las corridas), l@s que trabajan en las fiestas tratan de ofrecer una programación lo más variada, divertida, y no competitiva posible. Quizás una de las actividades que se han convertido en ineludibles por esa mezcla tan bonita es la Cursa de Carretons, que este año llegó a la séptima edición.

Se trata de lanzarse por una calle que hace una curva a la izquierda y desciende después unos metros hasta la meta en el menor tiempo posible. Pero no sólo gana el más rápido, también el que tiene el carro (autoconstruido con toda la imaginación que a uno se la ocurra) más original, el que se da el mejor madrazo contra el suelo (queremos sangre!!), etc... En fin, una fresca y sana manera de pasarla bien!!! Y el público, a chupar!!!!