Voldria dedicar un petit homenatge a les dues dones que m'acullen amb gratitud i molta bona onda al piset de Santotxo. Directament vingudes des de les àrides terres de la Manxa, són una parella autènticament explosiva, amb la que tanmateix compartim molts bons moments quan estem a caseta. Petonets per les dues!!!
Aventures i desventures d'un ciutadà gens il·lustre...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Retrobaments. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Retrobaments. Mostrar tots els missatges
dilluns, 12 d’octubre del 2009
dimecres, 16 de setembre del 2009
El diluvi universal
A la Ciutat de Mèxic la temporada de pluges converteix les vies urbanes en un doble caos. Si ja habitualment la ciutat és un infern circulatori, amb cotxes girant en totes les direccions, autobusos parant-se cada cinc metres per recollir algun passatger, taxis fent ral·lis a plena llum del dia, i peatons desesperats pel caòtic trànsit, quan plou la cosa empitjora. I molt. No és que els governants de la ciutat no ho sàpiguen. Cada any és el mateix, arriba l'estiu i els aiguat són quasi diaris. I cada any la ciutat assisteix a un espectacle urbà no apte per a cardíacs.
Fins i tot la policia arriba a tancar diverses entrades o sortides de les vies principals, impedint als autobusos (alerta!) fer el seu recorregut habitual, per a desesperació dels resignats usuaris. Ahir la història va tenir encara més gràcia: era la celebració de la independència mexicana de la Corona ecspanyola, efèmeride que l'any vinent arribarà al seu bicentenari. Però com que a la Mare Terra poc li importen les celebracions, els defeños es van trobar de nou com la tronada de la tarda va deixar innundada mitja ciutat. I sinó, fixeu-vos en les fotos que vaig prendre des d'una zona de la ciutat que està al peu de la muntanya de l'Ajusco, semblava el Noguera Pallaresa! Vies innundades, cotxes convertits en barques improvisades, carrers tallats. I és clar: un caos circulatori infernal!!! El més curiós del cas és que després es trobes cartells pel metro com el que podeu veure a sota. Veure per creure, malgovernants!
Etiquetes de comentaris:
Moments,
Retrobaments
dissabte, 5 de setembre del 2009
Ja hi som
L'arribada a Mèxic un any i escaig després no ha pogut ser més revival. Com ja succeí els dies del meu comiat, la capacitat etílica d'alguns mostros (la colla amb qui més em feia per allà) no ha variat gens. Tan se val que sigui tequila, o qualsevol altres brebatge, si l'ampolla està plena acabarà buidant-se. I si a les 8 del matí encara en queda, un traguet serà també una bona opció.
Un punt i a part mereix l'inefable Marco, l'entranyable personatge de caçadora pretèrita que segueix fent estralls amb la seva capacitat per reconvertir-se en un bebedor de luxe. A l'arribar a l'aeroport, el paio assegurava que ja no bebia massa. Diverses hores després, el bo d'ell s'acomiadà de casa al matí fotent un bon traguet de margarita, això és, tequila amb llimona. Veure per creure.
Un punt i a part mereix l'inefable Marco, l'entranyable personatge de caçadora pretèrita que segueix fent estralls amb la seva capacitat per reconvertir-se en un bebedor de luxe. A l'arribar a l'aeroport, el paio assegurava que ja no bebia massa. Diverses hores després, el bo d'ell s'acomiadà de casa al matí fotent un bon traguet de margarita, això és, tequila amb llimona. Veure per creure.
Etiquetes de comentaris:
Mítiques,
Moments,
Retrobaments,
Revivals
dilluns, 30 de març del 2009
De vuelta a casa
La llegada de Liza a tierras catalanas significó, entre otras cosas, mi reencuentro con la buena comida chilanga. Al fin nos juntamos la banda güerito-catalana que convivimos en la gran facultad de filosorgía y hierbas para recordar viejos tiempos y para recibir a nuestr@s más querid@s invitad@s chilang@s. Entre risas, motas, exquisitos tacos al pastor, mejores chilaquiles de inspiración defeña, y abundante alcohol, platicamos hasta la madrugada con la mente puesta en la imborrable huella que dejó nuestro paso por la maravillosa CU.
Etiquetes de comentaris:
Manjares,
Retrobaments,
Revivals
dissabte, 15 de novembre del 2008
Aitor was here
El retorno del jedi vasco se hizo efectivo hace unos días, varios meses después de esa comida-despedida para el recuerdo en Santotxo. El wei, haciendo gala de sus cualidades, apareció en Barcelona a las 6 de la mañana, por lo que tuve que levantarme e irle a buscar con la moto,uuua.

Por unos días me convertí en un guía turístico del apreciado militante mostril, y admiré de nuevo una ciudad preciosa pero infestada cada día por más turistas, como lo atestigua el mural en el que Aitor se mezcló. Y entre paseos, chelas en los bares, y excelentes comidas catalanas, no paramos de recordar muchas de las historias que vivmos el año pasado, una prueba más de lo bien que las pasamos, y de lo bien que tarde o temprano la volveremos a pasar en la desordenadamente bella Ciudad de México.
Por unos días me convertí en un guía turístico del apreciado militante mostril, y admiré de nuevo una ciudad preciosa pero infestada cada día por más turistas, como lo atestigua el mural en el que Aitor se mezcló. Y entre paseos, chelas en los bares, y excelentes comidas catalanas, no paramos de recordar muchas de las historias que vivmos el año pasado, una prueba más de lo bien que las pasamos, y de lo bien que tarde o temprano la volveremos a pasar en la desordenadamente bella Ciudad de México.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)