dimecres, 3 de febrer de 2010

Quan el cel està a mitja passa

Si hi ha un aspecte que converteix viure a Barcelona en un paradís que sovint obviem, és la possibilitat de plantar-se amb un cop de cotxe a un indret que permet enfilar-nos a pics nevats de 1.700 metres d'altitud mentre l'horitzó destapa l'estimat Mare Nostrum. Hi ha res millor? 

No hi ha dubte en aquest sentit que la ubicació de moltes poblacions  del Principat és privilegiada. Per posar un exemple, des d'una tranquil·la i afable vila del Maresme pots plantar-te al frondós bosc del Montseny en un sospir. I qui no ha trobat extraordinari, després de banyar-se a les sensuals cales de la Costa Brava, atravessar la selva de la Garrotxa i plantar-se al Ripollès, a les portes del Pirineu?

De moment, ens haurem de conformar amb degustar aquestes extraordinàries imatges que vaig prendre el passat mes de gener a les dues muntanyes més emblemàtiques del Montseny: El Matagalls (mai l'havia vist tan nevat!) i el Turó de l'Home (que oferia unes panoràmiques sensacionals gràcies a l'espessa boira que emblanquinava la plana).  








  

  




 

CASTELLANO: Si existe un aspecto que convierte vivir en Barcelona en un paraíso que frecuentemente pasamos por alto, ese es la posibilidad de plantarse con el carro a un lugar que permite subir hasta cumbres nevadas a 1.700 metros de altitud mientras el horizonte destapa nuestro queridisisisímo Mar Mediterráneo. ¿Hay algo mejor?

No hay duda en este sentido que la ubicación de muchas localidades de Catalunya es privilegiada. Por ejemplo, desde una tranquila población del Maresme, al norte de Barcelona, puedes plantarte en el frondoso parque natural del Montseny en un suspiro. ¿Quién no encuentra fabuloso, tras darse un chapuzón en las sensuales calitas de la Costa Brava, cruzar la espesa selva de la Garrotx y plantarse en el Ripollès, a las puertas del Pirineo catalán?

Por el momento, tendremos que conformarnos con degustar estas extraordinarias imagenes que tomé en enero en los dos cerros más emblemáticos del Montseny: El Matagalls, que nunca havia visto tan nevado, y el Turó de l'Home, que ofrecia unas fantásticas panorámicas gracias a la espesa niebla que cubría el horizonte.  

1 comentari:

elscliks ha dit...

Pàtria, pàtria, pàtria!