dijous, 31 de desembre del 2009

12 moments d'un altre any que s'acaba... (1)

Un any més s'esfuma davant del nostre clatell mullat per la pluja, gelat pel fred, castigat pel vent, rostit per un sol esbufegant. Un any més en què hem plorat, hem rigut, ens hem indignat, hem patit, hem disfrutat,... en definitiva, hem viscut. Un pas més cap a un horitzó que els nostres ulls no poden arribar a distingir. Allà on la mirada es perd entre els somnis, desitjos, il·lusions, d'un futur incert però ferm. Almenys en la nostra persistència per caminar sempre amb el cap ben alt. Amb humilitat i fermesa. Amb tranquil·litat i perseverança.

Oh gloriós 2009! Fill de rostres mullats per l'amargor de dies on les fulles cauen d'un cel tapat. De nits embadalides per la fressa del jovent. D'anades i vingudes enmig de la immensitat dels oceans. Oh joiós 2009! Entre joia i amargor, et dic adéu. I amb una incertesa iluminada per la confiança d'unn demà millor, et dono la benvinguda, 2010. Felicitats a totes!!!!

Per acomiadar el 2009 en el meu modest però estimat blog, us proposo  fer un recorregut pels moments més tendres i memorables de cada mes d'un nou any que ens deixa.

GENER: L'any va començar amb una visita d'aquelles tan típiques a les Vascongadas, i per sorpresa, una nevada de proporcions siberianes ens va deixar bocabadats en plena autopista
ENERO: El año comenzó con una visita de esas tan típicas al País Vasco, y para nuestra sorpresa, una nevada de proporciones siberianas nos dejó sin aliento enmedio la autopista.



FEBRER: El més curt de l'any és també el mes de carnaval. Disfressar-se és una bona excusa per recordar-nos que riure's d'un mateix és un dels exercicis més sans que un pot fer per sentir-se més viu i respectat amb un mateix.
FEBRERO: El más corto del año es también el mes de carnaval. Disfrazarse es una buena excusa para recordarnos que reírse de uno mismo es uno de los ejercicios más sanos que uno puede hacer para sentirse más vivo y respetado hacia uno mismo.




MARÇ: Mentre la primavera treu el cap, les fulles i els arbres comencen a rebrotar, i la llum dels dies va allargant-se amb un to suau però persistent, arriba l'època de les calçotades populars. És temps de recuperar els carrers. Menjar en família els adorats calçots, patates al forn i butifarres. Riure. Ballar. Fer el burro. L'excusa per emborratxar-se sota el encara tímid sol de primavera, vaja.
MARZO: Mientras la primavera saca la cabeza, las hojas y los árboles vuelven a brotar, y la luz de los días se va alargando tímidamente, llega la época de las 'calçotades' populares. Es tiempo de recuperar las calles. Comer en familia los distinguidos 'calçots' (unas cebolletas alargadas como las de la imagen), papas al horno y longanizas. Reír. Bailar. Hacer el puro pendejo. La excusa para empedarse bajo el aún tímido sol de primavera, vamos.



continuarà amb el rebrot primaveral i el sufocant estiueig...

1 comentari:

elscliks ha dit...

Guapíssim molt bo el recull. Espero que publiquis ja la segona part.
Un petó molt gran amic meu