dimarts, 15 de desembre de 2009

No t'ho pensis: Michoacán!!! (2)

Comença un nou dia a Morelia. Netegem lleganyes, omplim la panxa, recollim els trastos, i a passejar!! La primera parada, a la Casa-Museu de José María Morelos, un dels artífexs de la independència mexicana fa quasi dos segles. Després d'admirar (sic) algunes de les seves proclames incendiàries i de veure alguns quadres de la seva vida, segueixo la meva caminada pel centre de la ciutat. Morelia té certament un aire força ecspanyol quan camines pels seus carrers: Esglésies barroques, convents franciscans, places tranquil·les i ben ordenades de record colonial i ambient bohemi, edificis colonials. Una de les ciutats més recomanables  i excel·lents de Mèxic, sens dubte.














Amb aquest dolcet gust de boca segueixo la meva ruta cap a les terres altes de Michoacán, concretament cap a Pátzcuaro. Després d'un bon tiberi amb peix i marisc (a un preu quasi ridícul, altre cop), arribo a la plaça principal del poble, que desprèn una vitalitat i un anar i venir de la gent exquisits, sense arribar a agobiar. Un cop trobat el meu niu de son per la nit, em dirigeixo a un museu regional de Pátzcuaro. Me'l trobo tancat, però al costat trobo una espècie de centre cultural de la localitat. Donat que la meva arribada va coincidir amb els dies previs de la celebració del Dia de Muertos (1 i 2 de novembre, tindran una entrada ben aviat!), vaig poder gaudir d'una exposició de pintures relacionades amb aquesta temàtica, algunes de les quals excel·lents com podeu apreciar en les fotografies de sota.










Mentre els altars dedicats als morts anaven prenent cada cantonada de la localitat michoacana, vaig dirigir-me al mercat d'artesanies, ple de botiguetes amb articles de tota mena fets completament a mà. I visitant església rere església, com de costum, vaig topar amb un petit concert de música tradicional de la regió que es celebrava dins de la casa de déu. Afalagat per tan bell espectacle, i cridat pels sons intestinals cap al restaurant més llaminer que pogués trobar, vaig començar a voltar per la vila a la recerca de papeo. Com que anava més aviat justet de pressupost, vaig optar per menjar al carrer i passejar després pel centre a la recerca d'un antro mínimament potable. El fracàs en l'empresa em va empènyer a retirar-me aviat, conscient que de dies de farra n'hi ha més que carabasses!!!

To be continued...

3 comentaris:

ameslari ha dit...

òstia nano, em muic de ganes d'anar a Mèxic, potser si algún dia passa la puta crisi dels collons.
Atenció broma: Morelia no té res a vore amb Morella?

Killing me sofli ha dit...

¡Dios mío! ¡Marilyn en calaca!, esta noche no podré pegar el ojo...jijijiji...

El güerito de la salsa ha dit...

Que jo sàpiga no tenen res a veure, de fet el nom de Morelia té a veure amb l'heroi nacional José María Morelos. Després de la independència el 1821 van decidir posar-li el nom de Morelia en honor a un dels personatges més destacats de la lluita emancipadora contra les tropes espanyoles. Durant l'època colonial, la ciutat es deia Nueva Valladolid. Quin és l'origen del topònim Morella? M'imagino que és per les muralles que franquegen la vila. Salut!