dijous, 10 de desembre de 2009

No t'ho pensis: Michoacán!!! (1)

Vaig despertar-me un dimecres fred d'octubre. El color groguenc de les parets de casa se'm queia al terra. Què carai feia jo en aquella grisa ciutat [Mèxic DF] que em torturava cada dia fent-me obviar la bellesa dels paratges del meravellós paradís mexicà? No entraré ara a relatar com el vertiginós ritme de vida de la Ciutat de Mèxic t'atrapa i et fa viure a toda madre malgrat els inconvenients d'una urbs que mai veu un horitzó sense edificis. Simplement, vull marxar. Vull veure els racons més inhòspits d'aquest país tan extraordinari a nivell visual i sensorial. Agarro el llibre de viatges, Michoacán. Diuen que el narco l'està fent molt grossa allà. I és cert. No és que em faci por, però sí respecte. Tan és, som-hi!!!



 El viatge amb autobús és un dels grans plaers de Mèxic, sobretot si pagues una miqueta més i prens el de primera classe. En general no es gaire car, però pel seu nivell de vida els preus són força elevats. La meva primera parada va començar amb una relativa decepció. I és que l'estació d'autobusos de Morelia està a prendre pel sac del centre. Com un ja ha viatjat força per aquelles contrades, res de taxi, camino una miqueta i només abandonar la terminal ja trobo un mini-autobús urbà que arriba fins al centre de la ciutat. Els microbusos de Morelia són molt graciosos. Són molt més moderns i estan molt més cuidats que els del DF (tampoc és que sigui gaire difícil, d'acord), i tenen els seients emmoquetats amb motius musicals. La cosa fa molta gràcia. Aquests mini-busets vénen a ser com una Volkswagen d'aquestes transporters, amb espai al mig i seients a banda i banda de la furgo. Quan vols baixar, li fots un crit al conductor i li etzibes: -En esta esquina me bajo, por favor!- Li pagues, i cap a casa. Així de senzill. 



Arribant al centre de Morelia, un se n'adona de seguida de l'ambient universitari que es respira a la ciutat. No és Granada, d'acord. Però s'observa una vidilla juvenil que a la nit acabaré de confirmar. La recerca de l'hotel, ai quina murga. Miro el mapa de la guia, giro cap a l'esquerra, camino cap al primer hotel que puc trobar-me i zas!!! Constato el que ja tenia assumit, Morelia està sitiada per la policia i l'exèrcit pel malson narco. Val la pena recordar que el 15 de setembre de 2008, durant la celebració de la independència de Mèxic, un grup d'aquests especimens va llanḉar diverses granades contra els veïns que celebraven l'efemèrie a la plaça principal del poble. Vàries persones van morir a conseqüència de la barbàrie narco. Passem els militars que custodien un edifici com si de la seu de la ONU a Bagdad o a Kabul es tractés. Després d'algunes voltes, dono amb el meu llitet del dia. Serà a un alberg d'habitació compartida, que molt hàbilment vaig agafar conscient de que segurament dormiria sol en un gran dormitori de 3 lliteres. Vaig encertar, tota l'habita per mi!!!



Cau el vespre, i toca sortir a fer la volteta vespertina pel centre de la ciutat. Pels que no han estat, suposo que sereu majoria, Morelia és una ciutat que conserva un aire força ecspañol. Esglésies barroques, placetes molt coquetes, un aqüeducte una mica forçat però bastant decent, i la gran catedral que domina la plaça principal, són algunes de les atraccions del centre d'aquesta vibrant ciutat universitària. Pels que us interessa massa la nostra història recent, dir-vos que Morelia fou la ciutat on van enviar-se centenars de nens i nenes en plena guerra civil espanyola allà pel 1937, amb l'objectiu de protegir-los de la barbàrie de la guerra i dels feixistes. Amb tanta batalleta, a un li ha entrat la gana. Començo a preguntar als vilatans. Avui soparé com un majarajà. La recerca s'allarga força però té un final feliç: Vinet, amanida de verdures i embotits, pa amb tomàquet i pernil serrà (increïble però cert), i un cantautor àvid de demostrar la seva notable vàlua per engrescar al personal. 

Després d'aquest tiberi i de tanta catedral d'inspiració hispànica no em queda dubte de la forta impremta que els ecspañols van deixar en aquesta ciutat. Arribo a l'hostal després de que alguns grups de joves que divaguen per la nit moreliana em temptin a provar sort en algun local nocturn. Encenc la tele. Començo a zappejar. Antena 3!!! Definitivament, els espanyols van deixar una bona petjada a Morelia!

To be continued...