Si hi ha un aspecte curiós que caracteritzi la tardor de Barcelona, almenys en els darrers anys, aquest és la pudor a una herba màgica que destil·la l'aire de molts dels seus carrers. La cosa és seriosa. Com si d'un rellotge de precisió suïssa es tractés, l'època de la collita arriba puntualment coincidint amb l'inici de l'estació prehivernal. I la ciutat s'omple de joiosos fumadors a les places, d'olors de tast rocós i viatge brillant pels carrers,... i els ullets de molts infeliços reflecteixen les bondats del tast d'aquella planta que durant els mesos de més sol omple de verdor les terrasses de tantes i tantes cases de la Ciutat Comtal.
Un que ja ha tastat diverses vegades les llindeses dels xurros que il·luminaven la prosa d'en Marley, no pot evitar parar-se cada cop que passejant pels carrers de Barcelona una espessa fumera es cola entre l'aire contaminat de la ciutat. Degustar-la amb l'olfacte et fa tornar a sentir la rudesa del seu tacte, i l'energia del seu viatge cap a un mar de núvols desendreçat. Pel que fa a mi, em quedaré amb aquest record. A la resta, bon profit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada