Entre moltíssimes altres coses, Mèxic destaca per una cartelleria urbana d'allò més curiosa i divertida. És difícil imaginar-se els missatges que hom es pot trobar a plena llum del dia en segons quins llocs. Per a que us feu una idea, aquí van algunes propostes de la poesia urbana que regalen alguns rètols disseminats per les parets o pel mobiliari públic mexicà.
a) Per exemple, sortit de la dutxa i ben polidet, un es dirigeix a sopar per una bella localitat qualsevol de Mèxic. Caminant alegrement, de sobte un se n'adona de la missiva que presideix la porta d'una casa: 'Se venden gallos de pelea. Aqui' I com diria en Schuster; no hase falta desir nada más.
b) Dedicada especialment a les rates escura-butxaques de la SGAE. Pirateria sí, i a plena llum del dia. Ara no us perdeu on vaig trobar aquest rètol, ni més ni menys que en un quiosc on venien revistes usades de l'any de la maria castanya, porno's també. Però tranquils, que fullejant-les no em vaig trobar a la vosta mare, jaja.
c) Amb les lleganyes encara regalimant per la cara, faig una parada a una bella església de Taxco. I quina va ser la meva sorpresa en sortir de la casa de déu que un cartell que convidava als enamorats a estimar-se en un altre lloc. Concretament al parc. Paraula de déu.
La pregunta és: per què al parc? Un no ha acabat d'estirar-se a la gespa i ja té una medalla al pantaló en forma de caguerada d'algun gossot. Després, els mosquits. En l'afany d'espantar-los, acabes clavant-li un mastegot a la parella de torn. I les formigues. Ai les formigues!!! Aquells bitxets diminuts que t'escalen la cama fins a fer-te rascar com si d'un ludòpata de loteria es tractés. Més que una solució, això del parc sembla un càstig de nostre senyor per tota aquesta colla de pecadors que volen fer pasqua abans de rams. Paraula de déu.
d) Després de tanta excentricitat, què millor que passejar-se pel mercat del poble de torn? Això sí, no abans d'advertir el cartell que convida al visitant a perdre's pels seus estrets carrers. No és que vagin malament d'ortografia, però la C l'acostumen a convertir en S (Cosina). Al cap i a la fi, si ho pronuncien així per què escriure-h0 com toca??
I no us cregueu que això és tot, Mèxic és una mina de missatges curiosos. A plena llum del dia, per suposat! Continuarà...
b) Dedicada especialment a les rates escura-butxaques de la SGAE. Pirateria sí, i a plena llum del dia. Ara no us perdeu on vaig trobar aquest rètol, ni més ni menys que en un quiosc on venien revistes usades de l'any de la maria castanya, porno's també. Però tranquils, que fullejant-les no em vaig trobar a la vosta mare, jaja.
c) Amb les lleganyes encara regalimant per la cara, faig una parada a una bella església de Taxco. I quina va ser la meva sorpresa en sortir de la casa de déu que un cartell que convidava als enamorats a estimar-se en un altre lloc. Concretament al parc. Paraula de déu.
La pregunta és: per què al parc? Un no ha acabat d'estirar-se a la gespa i ja té una medalla al pantaló en forma de caguerada d'algun gossot. Després, els mosquits. En l'afany d'espantar-los, acabes clavant-li un mastegot a la parella de torn. I les formigues. Ai les formigues!!! Aquells bitxets diminuts que t'escalen la cama fins a fer-te rascar com si d'un ludòpata de loteria es tractés. Més que una solució, això del parc sembla un càstig de nostre senyor per tota aquesta colla de pecadors que volen fer pasqua abans de rams. Paraula de déu.
d) Després de tanta excentricitat, què millor que passejar-se pel mercat del poble de torn? Això sí, no abans d'advertir el cartell que convida al visitant a perdre's pels seus estrets carrers. No és que vagin malament d'ortografia, però la C l'acostumen a convertir en S (Cosina). Al cap i a la fi, si ho pronuncien així per què escriure-h0 com toca??
I no us cregueu que això és tot, Mèxic és una mina de missatges curiosos. A plena llum del dia, per suposat! Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada